Com s’acompanyen els processos d’habitatge cooperatiu? Al pòdcast ‘Les Claus’

03/04/2023

Ja és aquí el setè capítol de ‘Les Claus’ -el pòdcast que impulsem juntament amb CRÍTIC i Sostre Cívic. En aquesta ocasió visitem La Borda, un habitatge cooperatiu pioner al barri de la Bordeta de Barcelona, on ja fa més de cinc anys que hi conviuen una seixantena de veïns. Un d’ells, l’Ernest, ens ensenya les instal·lacions i ens parla sobre els espais d’ús comú: «A la planta baixa hi ha la cuina-menjador, un dels espais comunitaris més vius de La Borda. Cada dimecres ens trobem la comunitat per sopar-hi conjuntament. També hi ha altres espais d’ús comú, ja que tot l’edifici és una gran casa i els límits de casa teva no són els límits del teu habitatge. A banda de les 28 unitats de convivència, hi ha la sala polivalent, bugaderia, habitacions de convidats amb bany, cuina-menjador i les dues terrasses».

També és interessant el finançament d’aquest projecte, que va no recórrer a la banca convencional: «Si nosaltres estem batallant per fer una alternativa a l’habitatge, no podíem anar a la banca convencional. La gent de la Ciutat Invisible, amb Coop57, ens van dissenyar un pla econòmic que deixa fora el crèdit de banca convencional. El 20% l’aporten les sòcies habitants, després vam fer una emissió de títols participatius que permetien molta musculatura en el projecte, i la resta va ser a través de préstecs de Coop57″, diu l’Ernest.

L’edifici de La Borda

 

A la taula d’expertes, parlarem amb la Lali Daví, arquitecta de Lacol i coordinadora d’activitats de La Dinamo Fundació; amb l’Àngel Estévez, soci de Sostre Cívic, i també amb Diego Carrillo, soci de la cooperativa d’arquitectes Celobert. Amb ells, tindrem una conversa sobre com s’acompanyen els projectes d’habitatge cooperatiu des de diferents dimensions. Un dels acompanyaments té a veure amb la sostenibilitat ambiental dels projectes:  «La voluntat de fer un edifici compromès amb el medi ambient acostuma a ser part dels valors que comparteixen les convivents. S’aposta per fer edificis que tinguin la mínima petjada ecològica en tot el seu cicle de vida. Això té implícit tot un seguit de decisions sobre els materials i el tipus de disseny» diu el Diego. «També hi ha una forta voluntat d’aconseguir una assequibilitat en aquests projectes, que realment l’accés a l’habitatge tingui un preu el més ajustat possible. S’ha d’anar trobant quin és l’encaix entre assequibilitat i màxim confort», apunta la Lali.

Pel que fa a l’impacte amb l’entorn, parlem d’algunes estratègies que poden desenvolupar els projectes en aquest sentit: «Si fem projectes transformadors a dins de la comunitat de l’edifici, han de ser transformadors també per al barri i la ciutat. Sovint les dinàmiques de la comunitat acaben irradiant en aquest entorn, amb accions concretes com tenir un espai obert al barri», diu l’Àngel.

Escolteu el capítol sencer i descobriu un aspecte més de l’habitatge cooperatiu!

Podeu trobar tots els capítols a SpotifyiVoox i Anchor.