Èxit de participació a la Jornada ‘Cura i habitatge cooperatiu en cessió d’ús: reptes i horitzons de futur’
02/06/2025
Cures en l'habitatge cooperatiu Habitatge Cooperatiu en Cessió d'ús
El passat dissabte 24 de maig, Barcelona va ser l’escenari d’una jornada organitzada conjuntament per la Xarxa pel Dret a Cura i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, Habicoop, amb la col·laboració de Còopolis, el Cercle d’Economies Feministes, el Cercle de Transició Ecosocial i diversos grups de recerca universitària (ALTERCARE – URV- i TEVIPROP -UB-).
La jornada, titulada «Cura i habitatge cooperatiu en cessió d’ús: reptes i horitzons de futur», va despertar un gran interès, congregant un total de 135 participants entre les 120 persones que van assistir presencialment i les que van seguir l’esdeveniment a través del canal de YouTube per streaming. Aquesta àmplia acollida demostra la rellevància i la inquietud existent al voltant de la relació entre la cura i els models d’habitatge cooperatiu.
Sense cura no hi ha vida. Sense sostre no hi ha cura
L’objectiu de la trobada era aprofundir en la relació intrínseca entre la cura i el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Es va plantejar la cura i l’habitatge no com a elements separats, sinó com a sistemes de provisió de benestar totalment entrellaçats, partint de la premissa que «sense cura no hi ha vida, però sense sostre no hi ha cura». Aquesta interconnexió suggereix que la cura és un element clau en el disseny, la projecció i la demanda d’aquest tipus d’habitatge. El model de cessió d’ús, on la propietat recau en la cooperativa i els socis en tenen la cessió d’ús indefinidament a través d’una quota mensual, impedeix l’especulació i fomenta l’autogestió i la construcció de comunitat, permetent als socis detectar les seves necessitats i proveir-se serveis, incloent-hi els de cura.
La jornada es va estructurar en dos grans blocs o taules de debat.
Taula 1: Experiències d’habitatge cooperatiu en relació a les cures
La primera taula va donar veu a diverses experiències concretes d’habitatge cooperatiu que han incorporat la dimensió de la cura. Els ponents en aquesta taula van ser Mar Casado de la cooperativa Matís Calderí, Francisco Rubio de la Cooperativa Habitatge Dispers Les Juntes, i Ana Corrons del projecte sènior Can 70 de Sostre Cívic.
Les discussions en aquesta taula van abordar diverses preguntes clau:
- Què significa la cura per als projectes d’habitatge cooperatiu? Quin paper juga en la configuració del grup, el disseny d’espais i la viabilitat del projecte? I quina importància té a nivell intern del grup (relacions, cohesió, organització, governança)?
- Quines respostes ofereix la modalitat d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a les necessitats de cada projecte específic?
- Quins suports institucionals o comunitaris demanden aquests projectes per poder funcionar adequadament?
Les respostes i reflexions compartides per les experiències van posar de manifest la riquesa i diversitat de les aproximacions:
- Des de Matís Calderí (Caldes de Montbui), una cooperativa diversa i inclusiva (amb membres amb i sense discapacitat, diferents edats i famílies), es va assenyalar que la cura és fonamental per a la gestió de la diversitat del grup. Implica processos de co-educació i gestió de dinàmiques internes. El model de cessió d’ús facilita l’accés a l’habitatge a preu de cost. No obstant això, la viabilitat econòmica i la necessitat de suport financer públic (com les ajudes Next Generation, que han requerit reformulacions pressupostàries) són reptes importants. Es va demanar més visibilització i coeducació per part de la comunitat per entendre millor aquests projectes.
- El projecte Les Juntes (l’Hospitalet), una cooperativa d’habitatge dispers enfocada en persones en situació de vulnerabilitat, va destacar que la cura actua com a garantia de drets fonamentals, començant per l’habitatge digne. La cura es construeix a través de l’autoorganització col·lectiva i la construcció de comunitat, recuperant pisos especulatius i creant espais comunitaris. La cessió d’ús proporciona flexibilitat i agilitat per adaptar-se a les necessitats del grup. La demanda principal a l’administració és la de, més enllà de garantir, la de no impedir els drets legítims de les persones, la redistribució de la riquesa en una societat desigual i, conseqüentment, la de suport econòmic a projectes com el seu. La cura emergeix de forma més espontània en els vincles quotidians creats als espais comunitaris. El seu model s’inspira en els Community Land Trusts (CLTs) per assegurar que el sòl no torni al mercat especulatiu.
- Des de Can 70 (Barcelona), el projecte sènior de Sostre Cívic, es va compartir l’experiència d’un grup centrat en el disseny de la cura per a l’envelliment col·laboratiu. Es va parlar de com abordar la cura des de la convivència diària «com estic, com estàs» fins a les necessitats de dependència i el final de vida. Es van mencionar protocols de comunicació, acompanyament a nous membres «apadrinaments», i la importància de les trobades informals i celebracions per a la cohesió. El model de cessió d’ús facilita el projecte, però el llarg temps de gestació (més de 10 anys) i la necessitat de suports públics per a la dependència van ser destacats com a reptes. Es busca la connexió amb recursos locals i s’està treballant en un qüestionari intern sobre els desitjos de cura. La manca de referents i guies clares a l’administració per a aquest tipus d’iniciatives és una demanda important. També es va plantejar el debat sobre la possibilitat de mutualitzar serveis de cura.
Després de les presentacions, hi va haver un espai dedicat a les preguntes i reflexions per part del públic assistent, com per exemple l’experiència de models de cooperativa de serveis de cura, com Més 65 a Taradell, que mutualitza recursos i serveis per a persones grans.
Taula 2: Entitats que acompanyen i proveeixen serveis de cura
La segona taula de la jornada va explorar el paper de les entitats que promouen, acompanyen i proveeixen serveis de cura en els projectes d’habitatge cooperatiu. Aquesta taula va comptar amb la participació d’Artur Feijó del Grup Cooperatiu TEB, Amèlia Campos de l’associació Més Cures (Xarxa Cura Digna), i Roser Casanovas del Col·lectiu Punt 6.
El debat en aquesta taula es va centrar en les possibilitats, avantatges i fortaleses que les entitats acompanyants identifiquen en els projectes d’habitatge cooperatiu, el rol de l’administració pública en la facilitació i provisió de serveis, la socialització de la responsabilitat de cura més enllà de la família i les dones, i la incorporació d’una mirada de gènere, antirracista i anticapacitista en el disseny i acompanyament.
Les contribucions i perspectives compartides per les entitats van incloure:
- Des del Grup Cooperatiu TEB, que acompanya persones amb discapacitat intel·lectual, s’identifiquen les cooperatives com un entorn que facilita compartir de forma constructiva gràcies a normes ja treballades pel grup. El model fomenta la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual no només com a receptores de suports, sinó com a col·laboradores. Es va destacar la importància de dissenyar espais inclusius i es van presentar exemples de com es fomenta la interacció comunitària i la participació en tasques (com passejar gossos a Casabloc). Es subratlla la necessitat d’integrar les persones amb discapacitat en l’entorn comunitari i que la comunitat les reconegui com a portadores de solucions.
- Des de l’Associació Més Cures (Xarxa Cura Digna), col·lectiu de treballadores de la llar i la cura que busquen l’autogestió i garantir drets laborals i dret a la cura des de la proximitat, es va fer èmfasi en la necessitat d’una transformació del model de provisió de cura que superi les desigualtats.
- Des del Col·lectiu Punt 6, cooperativa d’arquitectes i urbanistes amb perspectiva feminista, es va destacar la crítica a l’organització de les cures en una societat patriarcal, capitalista i racista que genera desigualtats. Es va subratllar la necessitat de redistribuir les tasques de cura i construir un imaginari col·lectiu diferent. Es va reflexionar sobre com l’existència d’espais compartits no garanteix per si sola aquesta redistribució o la ruptura amb les desigualtats de gènere. Es va plantejar la necessitat de polititzar la vida quotidiana i els espais per desmuntar patrons interioritzats i crear noves formes d’organització. També es va parlar de la importància que els espais siguin pensats per a tota mena de cossos i diversitats des del disseny, evitant la segregació i superant la idea d'»inclusió» per defensar el dret a «poder estar a tot arreu».
Aquesta segona taula també va incloure una sessió d’intercanvi i preguntes amb el públic. En aquest espai es van plantejar qüestions com la dificultat d’accés a l’habitatge cooperatiu per a persones amb precarietat o discapacitat, la necessitat de repensar els serveis de cura al final de la vida, i la preocupació per la privatització i precarització dels serveis de cura externalitzats. Es va debatre sobre models com la contractació col·lectiva de serveis, la Llei de la Dependència i la seva adaptació als cohabitatges, i la importància de la conscienciació i participació de tots els membres en la gestió de les necessitats de cura.
La jornada va subratllar que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ofereix un marc potent per integrar la cura i potenciar l’autogestió i la comunitat. Malgrat això, encara hi ha reptes significatius, especialment en l’àmbit del finançament, la superació de barreres burocràtiques, la necessitat d’un major suport i reconeixement institucional i comunitari, i la superació de les desigualtats estructurals en la provisió de cures. L’exploració de figures com els Community Land Trusts (CLTs) es va esmentar com una possible via per blindar el sòl de l’especulació i cercar eines col·lectives per a la creació de nous projectes cooperatius.
L’esdeveniment va concloure reconeixent que s’obren nombroses vies de reflexió i que és fonamental continuar aprofundint en aquests debats en futures trobades. La necessitat de pressió als partits polítics per garantir els drets en la Llei de Dependència també va ser assenyalada.
L’organització vol expressar el seu sincer agraïment a Cotxeres de Sants per la seva acollida de l’espai i l’streaming, al servei de ludoteca -a càrrec de la cooperativa Ludik Concilia– que va oferir un espai per a la cura infantil, i al servei de traducció a Llengua Catalana de Signes (LCS) amb l’associació Inclusivxs, que va garantir l’accessibilitat per a persones sordes. Així mateix, agrair l’abundós i deliciós càtering, per part de Tsuro, que va amenitzar les pauses i va facilitar la interacció entre els assistents. La cura d’aquesta dimensió de les necessitats diverses de les persones assistents va ser molt important per a l’organització.
