Ja hem presentat l’Estudi de l’impacte de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

Cessió d'ús (Cohabitatge) Estudi Habicoop Habitatge cooperatiu

Aquest dimarts 30 de setembre el BLOC4BCN ha acollit la presentació de l’Estudi de l’impacte de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un document que analitza els resultats d’aquest model d’habitatge en els àmbits econòmic, social i ambiental. 

Més d’una cinquantena de persones han assistit a l’acte de presentació, que ha comptat amb la participació de representants de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), dues persones de l’equip avaluador de l’estudi  i, pel que fa a representació política,  el Secretari de Treball de la Generalitat, Paco Ramos, i el Comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera.

En la seva intervenció, Paco Ramos ha posat en valor el model no especulatiu d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i ha assegurat que “cal utilitzar tots els recursos que tenim en un moment tan difícil per a l’habitatge”, afegint que la Secretaria de Treball estarà al costat dels projectes que vagin desenvolupant-se dins d’aquest model. 

Per la seva banda, Joan Ramon Riera ha reconegut que “el repte de l’habitatge és molt més gran del que l’Ajuntament pot assumir, per això cal comptar amb tots els agents”. En la seva intervenció, Riera ha remarcat també la importància del Conveni ESAL i la necessitat que l’economia social i solidària en general i l’habitatge cooperatiu en particular, facin un salt d’escala, seguint el model d’altres ciutats europees com Viena. 

L’acte ha continuat amb la presentació de l’estudi per part d’Eulàlia Tubau, sòcia de Sostre Cívic i membre de la Comissió Gestora de l’Avaluació, que ha destacat la importància de l’avaluació i el recull de dades per confirmar que l’habitatge cooperatiu està avançant en bona direcció. Tot seguit, han pres la paraula Alma Porta –de la cooperativa Andaira i coordinadora de l’avaluació– i Laura Camprubí –de la cooperativa El Risell i part de l’equip avaluador. 

L’acte ha acabat amb un berenar i un brindis de celebració amb totes les assistents.

Com s’ha treballat el mètode?

Per tal de garantir el rigor tècnic i l’adequació al context social i polític, l’avaluació que s’ha treballat en l’estudi integra diverses aproximacions complementàries que permeten captar la complexitat del model analitzat i generar evidències rellevants: 

• Avaluació de l’impacte net 

L’avaluació de l’impacte net mesura els canvis atribuïbles específicament al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, comparant els resultats entre persones que hi viuen i persones en el mercat de lloguer privat. Per aïllar aquest efecte, s’utilitzen tècniques de regressió múltiple que controlen variables com edat, gènere o nivell d’ingressos, segons la naturalesa de cada indicador analitzat.

• Avaluació sistèmica orientada per la Teoria del Canvi

La Teoria del Canvi explica com les activitats d’una intervenció generen els resultats esperats, identificant els mecanismes causals que hi intervenen. En aquesta avaluació, s’ha utilitzat per construir un model teòric del funcionament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i per guiar tot el procés d’anàlisi, cosa que permet comprendre no només si funciona, sinó també com i per què ho fa, i aportant eines per millorar futures polítiques.

• Avaluació amb perspectiva de gènere i interseccional

La perspectiva de gènere interseccional s’ha aplicat transversalment en totes les fases de l’avaluació, analitzant les desigualtats de gènere en relació amb altres factors com l’origen, l’edat o la situació econòmica. Això s’ha fet per captar les experiències diverses i garantir una anàlisi inclusiva i equitativa dels impactes del model.

• Avaluació col·laborativa

L’avaluació s’ha concebut com un procés col·laboratiu i participatiu, amb la implicació activa d’Habicoop i les seves entitats mitjançant una comissió que garanteix la coordinació, la transparència i la presa de decisions compartida. També incorpora una gran diversitat de veus i perspectives per construir una anàlisi col·lectiva, afavorir l’apropiació dels resultats i reforçar el potencial transformador de l’avaluació.

Quins resultats s’han obtingut?

Pel que fa als resultats que s’han destacat durant la presentació de l’estudi, aquests es poden segmentar en tres àmbits:

• Impacte social

Una de les dades més destacades i positives de l’informe té a veure amb la qualitat de vida: Les persones vivint a un model cooperatiu en cessió d’ús mostren una probabilitat superior de residir al lloc on realment volen viure (ubicació) que les persones en règim de lloguer i mostren una probabilitat superior de residir a habitatges de millor qualitat. A més, gaudeixen de major estabilitat a l’habitatge, ja que qui viu en un model cooperatiu en cessió d’ús té una probabilitat 6,6 vegades superior de poder continuar vivint tota la vida al mateix habitatge on resideix habitualment. Aquesta estabilitat en les condicions habitacionals genera tranquil·litat i benestar emocional, alhora que redueix l’estrès associat a l’estat constant d’alerta davant la problemàtica de l’habitatge.

• Impacte econòmic

Qui viu en un model cooperatiu en cessió d’ús té una probabilitat 11 vegades superior que les persones en règim de lloguer de poder arribar a final de mes amb molta facilitat. Pel que fa a altres aspectes econòmics, l’estudi apunta que les persones que viuen en un habitatge cooperatiu en cessió d’ús tenen més probabilitat de destinar menys del 30% dels seus ingressos al pagament de l’habitatge i que el cost mensual per metre quadrat és 3,66 €/m2 menor que els habitatges de lloguer al mercat privat. A més, els projectes d’habitatge cooperatiu contribueixen de manera significativa a la generació d’ocupació, ja que el 70% disposen de persones contractades per a la gestió. La solidaritat i reciprocitat també són factors clau per a la millora del benestar: quasi la totalitat dels projectes d’habitatge analitzats compta amb algun mecanisme de solidaritat econòmica.

• Impacte ambiental 

Els habitatges en règim cooperatiu de cessió d’ús presenten un comportament energètic eficient, amb menys consum per habitant, més presència d’energies renovables i una tendència cap a l’autoproducció i la sostenibilitat en el parc edificat. Els habitatges cooperatius consumeixen un 55% menys d’energia anual que la mitjana de llars de Catalunya, i el 90% de l’energia que fan servir és d’origen renovable. A més, les persones que viuen en un model cooperatiu en cessió d’ús mostren una probabilitat superior que les persones en règim de lloguer de gaudir de confort climàtic.

L’estudi s’emmarca en el Grup de Treball de DadESS de l’Estratègia #ESSBCN2030. És el resultat de la intercooperació amb l’Observatori DESCA i la CoopCat, està elaborat amb les cooperatives Andaira i El Risell i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.

Ja podeu llegir l’estudi sencer i l’informe executiu en aquest enllaç.

Continguts Relacionats